"Per dins el pis era fosc, amb tons grisosos per tot arreu, de manera que fins i tot els dies més lluminosos només hi arribava una claror tènue. Al principi, vaig tenir un remordiment, petites fiblades de por davant de la idea de viure sol, però llavors vaig fer un descobriment singular...em vaig trobar entre les dues finestres...el que veia era Broadway, una porció petita, reduïdíssima, de Broadway, i el que era curiós és que tot l' espai que veia estava ocupat per un rètol de neó, una torxa refulgent de lletres roses i blaves que deien palau de la lluna. El vaig reconèixer, era el rètol del restaurant xinès que hi havia a la mateixa illa....Eren unes lletres màgiques i penjaven en la foscor com un missatge del cel. PALAU DE LA LLUNA....Vaig continuar observant el rètol del palau de la Lluna i a poc a poc vaig entendre que havia anat a parar al lloc adequat, que aquell petit apartament era sens dubte on havia de viure."
Siento recortar fragmentos de la lectura. La verdad es que TODO el libro, como todos los de P. Auster, me parecen magníficos de principio a fin. Ni una palabra sobra. Cada página es un universo lleno de sensibilidad por captar los aspectos más invisibles de la realidad, pero tan significativos y decisivos en nuestras vidas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario